Aquesta fotografia, en què apareixen alumnes i mestres de l’escola de Santa Gertrudis acompanyats per membres de l’AAE, és un bon punt de partida per explicar la motivació del projecte Estels d’Eivissa.
Quan ens trobam sota el cel encara perfecte de cala d’Hort i tenim convidats tan especials com els de la fotografia, passam la nit observant el cel, explicant els noms dels planetes i traçant amb la imaginació línies que uneixen diferents estels, donant sentit als noms que reben les constel·lacions a tot el món: aquí, Orió; allà, Cassiopea; més enllà, l’Óssa Menor…
L’Óssa Menor… Però, és possible que els eivissencs i formenterers identifiquessin amb un animal que no viu als nostres boscos la figura imaginària traçada per les estrelles que indiquen el nord? Indubtablement, no. Havia d’existir una altra denominació per la qual els pescadors pitiüsos coneguessin aquest asterisme tan rellevant.
Forçosament, aquests pensaments havien de despertar alguna inquietud en un grup de persones apassionades per l’observació del cel. I aquesta inquietud neix d’una realitat: si volíem saber com anomenaven els eivissencs d’ahir aquestes figures, aquests planetes i, en definitiva, aquests estels, hauríem de fer via. Cada any que passa és més difícil trobar eivissencs que, per haver treballat el camp o a la mar, demostrin un coneixement del cel suficientment profund com per identificar sense ambigüitats un cos celeste i explicar el seu nom i mitologia local. A diferència de l’arqueologia, que normalment treballa amb material relativament perdurable, l’objecte de la nostra inquietud era un cos de coneixements, podríem dir de records, que difícilment podríem recopilar més que de manera oral. I la pista oral s’esvaeix cada dia que passa.
L’Agrupació Astronòmica d’Eivissa (AAE) té com a objectius principals de la seva activitat la investigació i la divulgació en el camp de l’astronomia. Però de vegades aquesta investigació i aquesta divulgació no s’han de dur a terme enfocant les profunditats del cosmos, ni emprant un equipament avançat. Per dur a terme el projecte Estels d’Eivissa, l’AAE s’ha enfocat en els nostres veïns i s’ha armat només amb la paraula. I han estat les paraules dels nostres veïns les que ens han fet arribar noms com Semolera, Gandul, el Rei, es Bordons… Noms que, sobtadament, donen un nou sentit a realitats que ja crèiem conèixer.
La denominació popular dels estels és un aspecte de la nostra cultura que és a punt de desaparèixer definitivament
Vagi el nostre agraïment a totes les persones que han col·laborat amb aquest esforç. Especialment a Vicent Fornàs i a José Luis Bofill, la col·laboració dels quals -fa ja una trentena d’anys- va fer possible que ens hagin arribat nombroses identificacions d’estels. Molt possiblement, sense aquest esforç tempraner dels dos, el llistat d’objectes que ara presentam s’hagués vist dràsticament reduït.
La denominació popular dels estels és un aspecte de la nostra cultura que és a punt de desaparèixer definitivament. I és, també, una de les matèries de la nostra identitat més desconegudes no només pel gran públic, sinó fins i tot pels especialistes i estudiosos de la cultura popular. Per això, aquesta feina tindrà el valor de rescatar aquest llegat, un patrimoni dels nostres avantpassats que ha de perpetuar-se i continuar utilitzant-se pels eivissencs d’avui i els de demà.
Tan de bo sigui així, i els boixos de demà, com els de la fotografia que encapçala aquest escrit, siguin capaços d’assenyalar amb el dit un punt molt brillant al solpost i dir: “mira, en Grua Sopes”. Si això s’aconsegueix, haurà valgut mil vegades l’esforç invertit.
Crèdits
En la confecció d’aquesta web s’han aprofitat els següents recursos:
- Imatges de Wikimedia i d’altres fonts d’ús públic.
- Esbossos de Vicent Fornàs.
- Música d’UC (reproduïda amb permís).
- Altres sons ambientals d’ús públic.