La Lluna no rep cap denominació particular en la cultura eivissenca, però sí existeixen diverses maneres de referir-se a la seva fesomia. Així, coneixem “l’enamorada“, “l’home des sarments” i “el penjat“.

Els següents esbossos, aportats pel xacoter de Balàfia Vicent Fornàs, il·lustren aquests diferents motius. Mitjançant una transició informàtica els hem transformat en la imatge real de la Lluna. D’aquesta manera podem intuir quins accidents de la superfície lunar s’identificarien amb aquests motius.

L’enamorada

En aquest cas veiem com es podrien identificar els Mare Imbrium i Tranquilitatis amb els ulls de l’enamorada. La seva boca s’estendria entre el Mare Humorum i el Mare Nubium, i el nas discorreria per la regió intermèdia.

Home des Sarments

El motiu en aquest cas és molt més elaborat; si bé això precisa d’una major imaginació per identificar elements, el cert és que certs matisos de l’esbós concorden amb diversos accidents lunars. La copa de l’arbre, per exemple, seria el Mare Tranquilitatis; el feix de sarments es correspondria amb el Sinus Medii, el cos del boix s’ubicaria al Mare Nubium i el braç pel qual el subjecta el seu pare seria el Mare Cognitum.

Es Penjat

Igual que l’anterior cas, aquest requereix un veritable exercici d’imaginació. Si bé la majoria d’elements són difícils d’identificar, la branca de l’arbre podria associar-se amb les línies d’ejecció que emanen del cràter Tycho i el Mare Tranquilitatis es correspondria amb un dels arbres de l’esbós. Curiosament, aquest tret (el Mare Tranquilitatis) és el més clarament discernible en els tres esbossos. Possiblement això és degut a que aquest mar presenta un gran contrast a la part oriental del satèl·lit en una zona de material majoritàriament blanquinós.

Al nostre llibre trobaràs més informació sobre la relació que els eivissencs hem tingut amb la lluna: xacotes, refranys, glosses, llegendes… No te’l perdis!